LA SEGONA REVOLUCIO INSDUSTRIAL.

La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1873 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa,^[1] donant peu a l'era de la màquina.Però la segona revolució industrial va néixer de la utilització de noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli. El darrer pilar bàsic de les transformacions tècniques de la darreria del segle XIX va ser el sector químic.Pel que fa a l'organització del treball es produeixen canvis significatius: el treball s'automatitza seguint els criteris del taylorisme, que suposava l'eliminació dels gestos considerats inútils i del fordisme.